Sabies que la presència d’una llúdriga és un dels millors indicadors de la bona salut d’un riu? La llúdriga (Lutra lutra) és un mamífer carnívor semi-aquàtic, discret i principalment nocturn, que viu estretament lligat als rius amb bona qualitat d’aigua i abundància de peixos. És una excel·lent nedadora, necessita marges naturals, tranquil·litat i ecosistemes fluvials ben conservats per poder alimentar-se i reproduir-se.
A Andorra, la llúdriga havia estat una espècie present fins que els aiguats de l’any 1982 en van provocar la desaparició. Durant gairebé vint anys no se’n va tornar a tenir constància al Principat, tal com recull la revista Rastres del Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat.
A Partir de l’any 2000 es comencen a acumular noves proves de presència als rius andorrans. Des d’aleshores, la llúdriga ha anat recolonitzant progressivament el territori fins a establir-se als rius del país i fins i tot en alguns estanys d’altitud durant l’estiu. Aquesta recuperació s’explica per la millora de la qualitat de les aigües, la reducció de la contaminació i la recuperació de les poblacions de peixos, indispensables per a un depredador que pot recórrer diversos quilòmetres en una sola nit.
Per determinar quants individus hi havia realment, es van dur a terme estudis genètics a partir de l’anàlisi d’excrements recollits en diversos punts del territori, que van permetre confirmar que no es tracta d’animals de pas, sinó d’una població establerta. Actualment, segons les darreres dades de seguiment, s’estima que als rius d’Andorra hi viuen entre 12 i 15 exemplars.
Tot i que el seu retorn és una gran notícia per a la biodiversitat del país, la població continua sent fràgil. Qualsevol alteració dels rius pot afectar-ne l’estabilitat. Mantenir marges naturals, garantir la qualitat de l’aigua i preservar la tranquil·litat dels ecosistemes fluvials és essencial perquè la llúdriga continuï formant part del nostre patrimoni natural en el futur.
