Aquesta setmana s’ha commemorat el Dia Mundial de les Zones Humides, una bona ocasió per conèixer millor uns ecosistemes sovint discrets però essencials. Les zones humides són espais naturals on l’aigua és present de manera permanent o temporal, a la superfície o sota el sòl. A Andorra, hi trobem principalment estanys d’alta muntanya i molleres o torberes, amb sòls saturats d’aigua i una vegetació molt especialitzada. Tot i ocupar només l’1,3 % del territori, amb prop de 1.800 zones humides inventariades, el seu valor ecològic és molt elevat.
Un dels principals papers de les zones humides és la regulació natural de l’aigua. Aquests espais retenen l’aigua de la pluja i del desglaç i l’alliberen de manera progressiva, contribuint a regular els cabals dels rius i a reduir els efectes de les sequeres. A més, els seus sòls i la vegetació ajuden a millorar la qualitat de l’aigua, ja que actuen com a filtres naturals abans que arribi als rius i estanys.
Les zones humides també són aliades davant el canvi climàtic. Els seus sòls humits acumulen matèria orgànica i contribueixen a l’emmagatzematge de carboni. Alhora, són espais clau per a la biodiversitat, ja que ofereixen refugi i aliment a nombroses espècies de flora i fauna, com amfibis, insectes i aus, algunes de les quals depenen exclusivament d’aquests ambients.
Tot i la seva importància, les zones humides són ecosistemes molt fràgils. Canvis en el règim hídric, la trepitjada excessiva o els efectes del canvi climàtic poden alterar fàcilment el seu equilibri. Per això, la seva conservació passa també per una relació respectuosa amb la natura i per un ús responsable de l’aigua, clau per garantir el futur d’aquests petits espais amb un gran valor natural.
