Estem vivint una veritable crisi de l’aigua. L’elevat consum de les zones habitades comporta que la natura no tingui el temps suficient per autoregenerar-se. Això suposa la destrucció dels ecosistemes què més depenen de l’aigua i la vida en general, com són les zones humides.
La quantitat d’aigua que tenim és finita. L’ús que en fa l’ésser humà és insostenible. Les xifres globals ens indiquen que només el 2,5% de l’aigua del planeta és aigua dolça i està emmagatzemada en els glacials, casquets polars i els aqüífers. Els humans utilitzem una mitjana de 10.000 milions de tones d’aigua cada dia, on destaca el 70% que s’utilitza per cultivar aliments i un 22% en l’ús pels sectors industrials i energètics. La dada preocupant és que l’ús de l’aigua s’ha multiplicat per sis en els darrers cent anys i augmenta un 1% cada any.
A Andorra les molleres ocupen un 2% del territori nacional i són unes reserves de biodiversitat remarcables. Tenim inventariades més de 500 espècies botàniques representant un terç de la flora andorrana. En aquest sentit les molleres i zones humides tenen un paper ecològic important, ja que constitueixen unitats funcionals indispensables per a la nostra supervivència.
Els aiguamolls són les nostres reserves d’aigua dolça, com si d’esponges es tractessin, tenen la capacitat de retenir l’aigua, que en períodes deficitaris es restitueix a la conca. A més són filtres que permeten degradar algunes toxines de manera natural. Un dels exemples de gran valor on podreu gaudir d’aquesta bellesa natural és l’estany rodó de l’illa o la mollera de la Barracota.
Cal analitzar també el perquè d’aquesta crisi de l’aigua. El creixement de la població mundial, les urbanitzacions i els patrons de consum, exerceixen una pressió insuportable sobre les zones humides. El nostre consum d’aigua fa que cada vegada quedi menys per la natura. La pèrdua i la contaminació de les zones humides han intensificat aquesta crisi. S’han perdut el 90% de les zones humides des de l’any 1.700 i les que queden estan desapareixent tres cops més ràpid que els boscos. El 25% de la fauna que hi habita i 1 de cada 3 espècies d’aigua dolça estan en perill d’extinció. El canvi climàtic està reduint les aigües superficials i subterrànies cosa que provoca una “lluita ferotge” per l’aigua.
Quina solució hi ha?
Es podria tenir aigua suficient per a l’espècie humana i per la natura si seguíssim unes simples recomanacions:
- Deixar de fer malbé les zones humides i començar a restaurar-les.
- No modificar els fluxos dels rius ni extreure aigua en excés dels aqüífers.
- Augmentar l’eficiència de l’ús de l’aigua i les zones humides amb prudència.
- Integrar l’aigua i les zones humides en els plans de desenvolupament i la gestió de recursos.
