Soroll

icones2-29

La oïda és un dels cinc sentits de les persones i ens serveix per percebre allò que ens envolta, per comunicar-nos… Però, què passa quan la quantitat i la intensitat dels sons són excessives? Llavors parlem de soroll, encara que també és habitual anomenar així l’acumulació de sons molestos que, tot i no ser especialment estridents, els percebem de fons i ens fan perdre l’atenció d’aquells altres que, al contrari, sí que tenen significat per a nosaltres, com pot ser una conversa.

Soroll i contaminació acústica

Quan l’acumulació de sons molestos ―bé perquè són incoherents, perquè tenen un volum excessiu o per totes dues coses a la vegada― arriba a llindars que afecten les persones i altres éssers vius com pot ser la fauna, és habitual fer servir el concepte de contaminació acústica.

L’origen de la contaminació acústica és divers i depèn de la font de la qual procedeix el soroll i de l’espai on ens trobem.

Així, podem parlar de soroll ambiental quan ens trobem a l’aire lliure, especialment a l’espai urbà, on la contaminació acústica és molt superior a la que ens trobem en espais no construïts. El trànsit és la principal causa de soroll als pobles i ciutats, però cal no oblidar activitats al carrer com l’oci, la música, les aglomeracions, etc.

A muntanya també hi ha fonts que contaminen acústicament, com poden ser les torres d’alta tensió o el trànsit rodat puntual com el dels vehicles tot terreny.

A casa i a la feina també hi ha fonts de contaminació acústica que, a més, sovint s’accentuen amb comportaments poc saludables. A la llar, per exemple, hi ha aparells electrònics que provoquen una remor de fons, com passa amb els electrodomèstics (rentadora, frigorífic, etc.) però a més hi ha altres fonts acústiques com els equips de música o televisors que en volums poc moderats sumen molts decibels als ambients on desenvolupem gran part de la nostra vida quotidiana. La diversitat de fonts acústiques al treball és molt àmplia, trobant-nos des de màquines industrials que provoquen molt soroll i per les quals són necessaris equips de protecció, fins a la contaminació acústica que es dóna en oficines amb aparells electrònics com fotocopiadores, ordinadors, etc.

I com mesurem el soroll? L’escala decibèlica

L’escala decibèlica és la unitat de mesura del so. És de caràcter logarítmic, com passa amb l’escala de Richter dels terratrèmols; és a dir, que l’augment de cada unitat de l’escala multiplica la intensitat del so per 10.

  • Una conversa en to fluix produeix uns 40 decibels, tot i que normalment s’assoleixen valors vora els 60 dB.
  • Un cotxe o una moto que circulen a 50 km/h provoquen entre 60 i 80 decibels i un camió pot arribar a 90. Un tren desplaçant-se genera com a màxim 100 dB i un avió en enlairar-se, prop de 110.
  • Els valors de soroll considerats com a llindar de la contaminació acústica en ambients urbans són 65 dB en horari diürn i 55 en horari nocturn.
  • Ambients sonors per sobre de 100 dB poden provocar pèrdues d’audició i altres efectes negatius en la salut.
  • El llindar del dolor per a les persones està en 120 dB, el mateix que es produeix en alguns concerts de rock o discoteques o bé el que provoca un martell pneumàtic que colpeja el terra de la vorera.
  • Mentre la remor del vent entre les fulles dels arbres produeix aproximadament 20 decibels, altres sons de la natura poden ser ben intensos, com una una tempesta forta, que pot arribar als 100, o una erupció volcànica, que pot assolir 130 dB.

Els efectes nocius de la contaminació acústica

Mica en mica la societat pren consciència de la importància dels efectes nocius per a la salut de les persones produïts per l’acumulació de soroll:

  • Tot i que de vegades no hi posem atenció, la sensació auditiva desagradable i molesta del soroll genera alteracions en el comportament de les persones com irritabilitat, mal humor, incomunicació, etc.
  • Les alteracions de la conducta unides a d’altres situacions com l’insomni o la falta de descans quan el soroll ens impedeix dormir poden comportar problemes de salut com la fatiga i l’estrès.
  • Més important encara és l’exposició excessiva al soroll, ja que pot provocar problemes aguts com pèrdua de capacitat auditiva, mals de cap, etc.

A més dels efectes en la salut humana, cal afegir que el soroll ambiental té greus efectes en la fauna, no només en animals molt sensibles ―com és el cas dels nocturns―, sinó també perquè pot provocar interferències i el trencament de la tranquil·litat ambiental que sovint necessita la fauna en determinats moments del seu cicle vital: durant la reproducció, la caça, per amagar-se, etc.

Bones pràctiques contra la contaminació acústica

  • Al carrer i en espais públics, eviteu contribuir a l’excés de soroll, especialment en horari nocturn i en àrees on la tranquil·litat és important (hospitals, escoles, etc.).
  • A la natura, respecteu la tranquil·litat ambiental. La contaminació acústica en aquests espais pot ser un factor molt important d’impacte ambiental, especialment sobre la fauna.
  • Al volant, eviteu que el vostre vehicle sigui un focus de contaminació acústica: modereu la velocitat, no feu servir el clàxon si no és de forma justificada i eviteu fer un mal ús dels elements que poden ser potencialment molt sorollosos (tub d’escapament, ràdio, etc.).
  • A casa, modereu el volum dels aparells electrònics, especialment equips de so i televisors.
  • Quan compreu aparells electrònics, trieu els que siguin més silenciosos. A més, desconnecteu els que no feu servir, ja que sovint, estant en posició en espera, provoquen una remor de fons poc perceptible però que contribueix a contaminar acústicament la llar.
  • Molta precaució amb els infants, ja que la seva oïda és molt sensible! És important que trieu joguines poc sorolloses i que modereu el volum dels dispositius electrònics.