Horts ecològics

horts ecològics

Habitualment, els horts són espais agrícoles de petites dimensions on es cultiven hortalisses, generalment verdures (enciams, cols, tomàquets, etc.) i llegums (com els pèsols, les faves, etc.), tot i que en ocasions també s’hi poden trobar arbres fruiters.

A més de la funció de producció d’aliments, els horts ―i en especial els horts urbans― són peces molt importants en la cultura de la sostenibilitat: fan més habitable el nostre paisatge quotidià naturalitzant-lo, embellint-lo i fent-lo menys gris, contribueixen a la millora de la qualitat ambiental de la ciutat (per exemple, la qualitat de l’aire) i alhora esdevenen espais de relació social, de lleure i oci.

Què és l’agricultura ecològica?

Tot i tenir elements de tonalitats verdes com són les plantes de cultiu, un hort no té per què ser sempre ecològic i sostenible. De fet, l’agricultura convencional ―sovint l’opció predominant― es caracteritza per un ús poc racional dels recursos (aigua, productes químics de síntesi, etc.) i de l’energia i per la sobreexplotació dels cultius i el sòl amb l’objectiu de produir en més quantitat, uns fonaments que disten molt d’allò que hauria de ser sostenible. Davant d’això, l’agricultura ecològica esdevé una alternativa a aquesta agricultura intensiva i industrialitzada i es basa en el respecte a la integritat de les condicions naturals dels ecosistemes agrícoles i de tots els seus components. En l’agricultura ecològica:

  • Es respecten els ritmes naturals, tant del cicle de vida de les plantes (creixement, producció de fruits, etc.) com dels processos que tenen lloc durant totes les etapes del conreu (descomposició de la matèria orgànica, etc.).
  • No es fa servir cap producte químic de síntesi ―fertilitzants químics, insecticides, etc.― sinó matèria orgànica, i els sistemes per evitar plagues i malures es basen en remeis naturals i innocus per a la salut, tant de l’hort com de les persones.
  • Es fa un ús racional de l’aigua de reg, així com dels altres recursos i de l’energia que les plantes puguin necessitar. A més, es poden implementar solucions ecoeficients com són la recollida d’aigua de pluja o la fabricació de compost casolà amb els residus vegetals de l’hort o de casa.
  • No es porten a terme pràctiques que alterin físicament l’espai agrícola, com per exemple el trepig i la compactació del sòl.
  • Es respecta la biodiversitat, tant pel que fa a la tria de varietats de cultius tradicionals adaptades a cada zona geogràfica, com a les espècies que acompanyen i interrelacionen amb els conreus (insectes pol·linitzadors, organismes descomponedors del sòl, etc.).

La pràctica de l’agricultura ecològica ens permet obtenir hortalisses orgàniques més saludables tot respectant i assegurant la qualitat ecològica de l’entorn, i alhora contribueix a millorar el nostre coneixement i el respecte dels cicles naturals de tots els elements que componen aquests ecosistemes: el sòl, les plantes, la biodiversitat que hi està associada, etc.

La permacultura urbana

Malgrat que normalment ens imaginem l’hort com un espai agrícola associat als paisatges rurals, per què l’espai urbà no pot ser també un bon lloc per a la pràctica habitual de l’horticultura ecològica? Aquesta pregunta, que va començar a prendre cos cap a finals de la dècada de 1970, va ser l’inici dels primers horts urbans, potser la part més visible d’un moviment de pensament ecològic anomenat permacultura urbana.

Aquesta paraula, formada per la contracció dels termes “agricultura” i “permanent”, en el fons defineix una manera de repensar la sostenibilitat de la ciutat pel que fa al paisatge i a les relacions dels seus habitants amb el consum. Es basa a promoure alhora aspectes ecològics ―com la naturalització de l’espai urbà per a la pràctica de l’agricultura― i aspectes sociològics, com la recuperació de la relació de les persones amb els aliments, els ritmes de la natura i el consum responsable.

A la ciutat podem trobar principalment tres tipus d’horts:

  • Urbans. Situats en espais buits del teixit construït com solars, zones de camp properes al nucli, etc. o bé en àrees verdes com jardins o places. Aquests espais, a més, poden servir per dinamitzar el teixit social. Un bon exemple d’aquests tipus d’horts són els integrats en el projecte Horts dels padrins d’Andorra.
  • Escolars. Disposar d’un hort al centre educatiu és una proposta d’educació ambiental molt interessant, ja que, a més de representar un espai didàctic d’aprenentatge i experimentació sobre aspectes molt diversos de les ciències naturals (ecologia, botànica, alimentació, sostenibilitat, etc.), esdevé alhora un espai pedagògic d’educació en valors (responsabilitat, treball en equip, etc.) per a infants i joves.
  • De terrassa. Per què no? Només cal adaptar la pràctica de l’horticultura a escala reduïda per encabir els cultius en jardineres i testos que podem instal·lar a la terrassa o el terrat de casa.

L’hort a casa

Tenir un hort de terrassa permet posar en pràctica molts dels fonaments de la cultura de la sostenibilitat i és un entreteniment divertit. Ara bé, també representa una responsabilitat i un repte, ja que, malgrat que no comporta una dedicació molt gran, per aconseguir resultats i progressos sí que requereix d’un cert manteniment i unes mínimes atencions.

Si voleu posar fil a l’agulla i tenir el vostre propi hort de terrassa, en aquest apartat podreu descarregar una guia bàsica senzilla i divertida per iniciar-vos en aquesta pràctica.

 

 

 

 

 

 

A l’hort ecològic del Centre Andorra Sostenible fem educació ambiental!

L’hort del Centre Andorra Sostenible és un projecte iniciat l’any 2013 pensat com un espai pedagògic i de lleure dedicat a l’educació ambiental i a la pràctica de l’agricultura ecològica.

On es troba?

La parcel·la, d’uns 50 m2, s’integra en el conjunt dels horts del Mascaró, situats a la parròquia de Canillo. En aquest espai, cedit pel Comú de Canillo, compartim afició i hores de feina persones de diferents edats, ja que els nostres veïns i amics són els padrins i padrines que cultiven les parcel·les del  projecte Hort dels Padrins coordinat per la Fundació Julià Reig.

Què, quan i com cultivem?

L’activitat de l’hort va començar els mesos de març i abril, quan vam fer el nostre planter de llavors ecològiques (el manteníem a l’interior per evitar que els plançons patissin a causa del fred).

A principis de maig vam preparar la terra. El sistema d’organització triat va ser l’anomenat de bancal profund, i vam fer tres feixes d’1,20 m d’ample i dos corriols de 0,5 metres entremig que ens permeten transitar i treballar sense haver de trepitjar els espais plantats. D’aquesta manera s’evita la compactació del sòl i es conserva correctament estructurat, la qual cosa hi aporta beneficis (millor aireig i retenció de la humitat, etc.). A més, cavar els bancals és una tasca que només es porta a terme el primer any, ja que les temporades següents es practica la rotació de cultius. Molt important! Durant la preparació del substrat no vam treure les pedres de la terra (les més petites, que no arriben a la mida d’un puny), ja que són clau per mantenir l’estructura del sòl i regular-ne favorablement la temperatura i el grau d’humitat.

A finals de mitjans de maig, quan les temperatures ja no eren tan fredes, vam plantar els plançons del nostre planter i també d’altres que vam aconseguir en mercats de proximitat.

Enguany, a l’hort hem tingut:

  • A la primera feixa, raves (a l’estiu, un cop collits, hi vam replantar naps i pastanagues), cebes, carbassons i carbasses.
  • A la segona feixa, carbassons, mongeteres de mata baixa, pebrotets i un bon grapat d’enciams de diferents classes (fulla de roure, meravella) i d’escaroles, que hem anat replantant a mesura que els hem anat collint.
  • A la tercera feixa, ruques, pebrots, tomaqueres de Montserrat i cirerols (cherry) i mongeteres, i també un espai amb plantes aromàtiques (alfàbrega i julivert).

Aquesta diversitat de varietats botàniques de cultiu i la biodiversitat associada al nostre espai agrícola (cucs, bacteris, fongs, etc.), unides a la cura i manteniment d’una bona salut del sòl, són la clau per conservar la qualitat de l’ecosistema agrari i la seva resistència i estabilitat vers la meteorologia adversa, la incidència de plagues, etc.

Un cop plantades totes les espècies, només hem hagut de fer les tasques pròpies de manteniment de l’hort mentre les plantes creixien:

  • Regar; quan la pluja no és suficient i també en determinats moments puntuals (per exemple, sempre que s’hi planta), regar l’hort és una tasca necessària. Per fer-ho hem volgut seguir una sèrie de bones pràctiques que, al mateix temps que satisfan les necessitats de les plantes, faciliten el consum racional d’aigua: regar sempre a primera hora del dia o a darrera hora de la tarda ―el reg és més eficient i s’eviten pèrdues per evaporació― i sempre directament al substrat, no pas a les fulles, per tal d’evitar danys a la planta (com cremades o la incidència de fongs).
  • Airejar la terra; atès que el sòl del nostre hort és molt pissarrós, en ocasions s’hi forma una crosta superficial que interfereix en el correcte aireig de la terra i la infiltració de l’aigua. Amb un petit rasclet i molt suaument cal remoure un xic els primers centímetres de terra al voltant de les plantes per trencar aquesta crosta.
  • Treure algunes herbes no desitjades i esporgar les que nosaltres cultivem; gràcies a no alterar en excés la terra de cultiu, la presència de males herbes en els bancals profunds és molt menor que en altres tipus de plantacions. A més, totes les restes vegetals que hem retirat no les hem llençades, sinó que són molt útils! Les hem incorporades als corriols per tal que formin una catifa que previngui l’efecte del trepig i alhora es descomponguin i alliberin progressivament al sòl els nutrients que acumulaven.
  • Controlar l’excés de fauna no desitjada; en el nostre cas no hem hagut de fer res d’especial, ja que l’agricultura ecològica no altera la qualitat ambiental de l’ecosistema agrícola amb productes químics o pràctiques agressives i, per tant, habitualment no es manifesten plagues ni malures. L’única cosa que hem fet ha estat posar tres petites trampes per evitar que cargols i llimacs es mengessin els raves i les enciams. Com? Hem posat petits recipients amb cervesa com a esquer.

Trobaràs més materials, informació i consells ambientals relacionats amb l’agricultura i els horts ecològics en els següents enllaços:

Agricultura ecològica

Horts urbans

Intercanvi de llavors