Biodiversitat

icones2-15

La biodiversitat és “la variabilitat d’organismes vius de qualsevol font, incloent els ecosistemes terrestres i marins i altres ecosistemes aquàtics i els complexos ecològics dels quals formen part; comprèn també la diversitat d’ecosistemes, dins de cada espècie i entre espècies” (Cimera de la Terra de Rio de Janeiro, 1992).

Aquesta definició no només reconeix la biodiversitat com la diversitat d’espècies (biològica), sinó que cita els seus tres nivells: ecològica (ecosistemes), biològica (espècies) i genètica (gens) i les relacions que s’hi donen, a més de reconèixer-ne no sols el valor intrínsec sinó també els seus valors socials, econòmics, científics, educatius, lúdics, estètics, etc. en el marc de la sostenibilitat. De la Cimera de Rio en va sortir el Conveni de diversitat biològica, peça clau en l’actual formulació i protecció de la biodiversitat al món.

En termes quantitatius, actualment s’estima que el nombre d’espècies presents al planeta es troben en un interval que va dels 5 als 30 milions d’espècies, tot i que es considera que l’aproximació més possible a la dada real estigui entorn dels 13,5-14 milions d’espècies.

D’aquesta xifra teòrica, el nombre total d’espècies identificades és d’aproximadament 1,8-2 milions, fet que suposa que coneixem només un 15% de totes les espècies que viuen al planeta. Aquest buit de coneixement és especialment notable en el cas d’alguns grups de fauna invertebrada.

A més, s’estima que, a la Terra, actualment hi viuen només un 2-4% del total d’espècies que hi han viscut en algun moment de la història.

Biodiversitat a Andorra

Gràcies a la seva privilegiada posició als Pirineus ―que li permet abastar des de territoris amb influència de la península Ibèrica i la Mediterrània fins als ambients propis de l’alta muntanya―i a les diferències en les condicions ambientals (temperatura, pluviositat, llum) i en l’orografia del terreny (altitud, zones de fons de vall, etc.), Andorra és un país amb una biodiversitat excepcional, caracteritzada per un ventall d’hàbitats molt diversos que acullen un notable nombre d’espècies d’éssers vius, alguns dels quals molt particulars.

En termes de diversitat ecològica, segons alguns estudis (Mapa digital dels hàbitats d’Andorra, CENMA, 2012), al país poden arribar a distingir-se fins a 180 tipologies d’hàbitats diferents, que inclouen zones humides (estanys, llacs, rius, molleres i patamolls), zones de matollar i landes (boixedes, ginebredes, etc.), prats i pastures, boscos (pinedes de pi negre, de pi roig, rouredes, boscos mixtos, etc.), zones de rocam i tarteres i, per descomptat, zones agrícoles i de conreu, dipositàries també d’una diversitat particular en estreta relació amb l’activitat humana.

Pel que fa a la diversitat biològica, els estudis i dades de referència al país són els treballs elaborats pel CENMA (Centre d’Estudis de la Neu i la Muntanya d’Andorra), dels quals en destaquen els projectes del Banc de dades de la biodiversitat d’Andorra (SIBA) i l’Herbari virtual d’Andorra.

Segons aquests treballs, el país compta amb 1.584 espècies de flora (plantes vasculars i falgueres), 745 tipus de fongs, 382 líquens, 237 briòfits (molses i hepàtiques), 134 mol·luscs, 988 artròpodes (aranyes, crustacis, miriàpodes i insectes) i 238 vertebrats (mamífers, ocells, peixos, rèptils i amfibis); d’aquests últims destaca el grup de l’avifauna, amb 147 espècies d’ocells (Atles d’ocells nidificants d’Andorra, 2002).

Canvis quantitatius i qualitatius en la biodiversitat

Actualment, les variacions quantitatives i qualitatives en la biodiversitat són un dels principals components del canvi global que està experimentant el medi ambient, d’igual forma que el canvi climàtic.

En aquest sentit, el consens general de la comunitat científica és que la biodiversitat està disminuint i està patint un procés de canvis qualitatius de manera més accelerada que no pas els ritmes naturals; per exemple, segons les estimacions més conservadores, el ritme de pèrdua d’espècies al planeta és d’entre 50 i 500 vegades la taxa natural d’extinció, mentre que les aproximacions més extremistes situen aquest valor entre 100 i 1.000 vegades superior a aquesta taxa.

Al seu torn, alguns éssers vius són especialment sensibles als canvis ambientals i estudiar-los ens permet seguir i analitzar els canvis en la biodiversitat. Són els anomenats bioindicadors, i les papallones en són un exemple. A Andorra aquest grup d’invertebrats són objecte d’estudi com a indicadors del canvi global. Si vols saber més informació sobre aquest tema, clica aquí.

 

 

Estat Natural

Estat Natural és una sèrie audiovisual editada per l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA) i Crèdit Andorrà a través de la qual es dóna a conèixer la riquesa del medi natural andorrà.

Els continguts dels 53 capítols que integren la sèrie (amb una durada d’entre 3 i 4 minuts cadascun)  han estat elaborats pel Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA) i tracten temàtiques tan diverses com el paisatge, els riscos naturals, el canvi global, la flora, la fauna, els bolets, la meteorologia, la geologia, entre d’altres.

Estat Natural s’emet des del passat 9 de setembre de 2014 per Andorra Televisió, de dilluns a divendres abans dels informatius, i fins el proper 11 de setembre de 2015.

Si voleu visualitzar els capítols a la Xarxa, només heu de connectar amb el perfil del Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA) a la xarxa social Youtube seguint aquest enllaç:

Bones pràctiques

Recomanacions per mantenir la biodiversitat i la sostenibilitat:

 

Sigues respectuós amb els hàbitats naturals i no hi provoquis alteracions en circular-hi. Alguns d’aquests ambients, com és el cas de les zones humides, especialment les d’alta muntanya, tenen equilibris molt fràgils i dinàmiques temporals molt llargues, de desenes i centenars d’anys. Per tant, quan vagis d’excursió fes atenció a les deixalles i a l’abocament de productes especialment nocius per al medi (olis, residus de neteja, etc.).

 

 

 

Esbrina i respecta les normatives de caça, pesca i recol·lecció d’altres organismes com els bolets. Per norma general, no recullis mostres de flora i fauna ni destorbis espècies animals que poden ser molt sensibles a l’estrès generat per la presència humana (soroll, encalçaments, voler-los donar menjar, etc.), ja que pot significar un perjudici molt greu. Fes encara més atenció a les espècies protegides!

Mira de conèixer les espècies que t’envolten. Potser al principi et semblarà difícil, però de mica en mica no tindràs problemes per anomenar cada individu pel seu nom.