Atmosfera

icones2-14

L’aire és una barreja heterogènia de gasos i partícules en suspensió (pols, cendres, etc.). Entre els gasos destaquen principalment el nitrogen (78%) i l’oxigen (21%), i en l’1% restant hi ha una àmplia diversitat de compostos en petites quantitats, com el vapor d’aigua, el diòxid de carboni, l’ozó, el metà, etc.

Les activitats diàries de la societat generen emissions de gasos cap a l’atmosfera, les quals, en funció de la quantitat, la durada i les condicions meteorològiques, tenen un impacte en la qualitat de l’aire més o menys gran.

Aquestes emissions poden ser degudes als fenòmens de combustió, especialment de combustibles fòssils vinculats al transport. Una altra part prové de l’activitat domèstica, com les calefaccions i altres equips casolans com els aparells d’aire condicionat.

Quins contaminants poden afectar la qualitat de l’aire?

Principals compostos contaminants atmosfèrics que poden afectar la qualitat de l’aire:

  • Diòxid de sofre (SO2). S’origina per les combustions de matèries fòssils com el carbó i el petroli. En excés, provoca irritacions de les mucoses, la pell i l’aparell respiratori.
  • Òxids de nitrogen (NOx). Conjunt de compostos gasosos nitrogenats resultat de les combustions que pot causar complicacions respiratòries.
  • Ozó (O3). Aquest gas, beneficiós quan es troba a l’estratosfera en intervenir en l’efecte hivernacle natural, resulta problemàtic quan es troba en excés a les capes més baixes de l’atmosfera (troposfera). Pot provocar irritacions en algunes persones i cremades en els vegetals.
  • Monòxid de carboni (CO) i diòxid de carboni (CO2). El diòxid de carboni és un dels principals productes gasosos resultants de les combustions. En excés, pot provocar irritacions i nàusees. Al seu torn, quan la combustió no és completa, es produeix monòxid de carboni, que en quantitat resulta especialment perillós perquè es pot fixar a l’hemoglobina de la sang, substituir l’oxigen i provocar l’asfíxia.
  • Compostos orgànics volàtils (COV). Compostos com el benzè i els seus derivats, que també resulten de les combustions. Poden provocar problemes respiratoris i irritacions, a més de ser precursors de la formació d’ozó en capes baixes de l’atmosfera.
  • Metalls pesants. Traces d’elements com el plom, el mercuri, l’arsènic, etc. que habitualment s’alliberen a l’atmosfera en les combustions; potencialment són tòxics en determinades concentracions, inclús en valors molt ínfims. A més, alguns s’incorporen als teixits dels éssers vius, una problemàtica que es pot incrementar al llarg de la cadena tròfica; és el que s’anomena bioacumulació.
  • Partícules en suspensió. Compostos de mida i composició variables en forma de pols, broma, aerosols, cendres…, que en determinades concentracions poden provocar problemes respiratoris, alguns molt greus i amb afectació pulmonar.

A més d’aquests contaminants gasosos, altres elements presents a l’aire poden condicionar-ne decisivament la qualitat, especialment pel que fa a la salut humana. És el cas del pol·len, un conjunt de polsim compost per grans poc esfèrics que transporten els gàmetes masculins necessaris per a la fecundació de les plantes amb flor (espermatòfites). L’augment de la concentració de pol·len a l’aire que es registra a la primavera pot provocar que un percentatge significatiu de la població que n’és sensible pateixi problemes respiratoris, especialment al·lèrgies. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el nombre de persones al·lèrgiques en els països industrialitzats se situa entre el 10% i el 25% de la població, un percentatge en augment a causa de l’increment de la sensibilitat a la qual contribueixen els contaminants ambientals presents a l’aire.

El Departament de Medi Ambient s’encarrega de gestionar un conjunt d’estacions que mesuren els nivells d’alguns d’aquests gasos i controlen així la qualitat de l’aire del país. Més informació sobre aquest tema: www.aire.ad.


 

Bones pràctiques contra la contaminació atmosfèrica

Les accions destinades a millorar la qualitat de l’aire estan relacionades essencialment amb la reducció de les nostres emissions de gasos contaminants. La moderació del nostre consum de matèries primeres i energia és una peça clau per tal d’assolir aquest objectiu, de manera que bàsicament podem centrar els nostres esforços en les accions següents:

  • Tria una mobilitat més sostenible (a peu, en bici o en transport públic); per saber-ne més, fes clic aquí.
  • No t’excedeixis en el consum energètic. Com més kilowatts es consumeixin, més emissions hi haurà a l’atmosfera, ja que més del 80% de l’energia que consumim prové de cremar combustibles fòssils. Per saber com fer un bon ús de l’energia, fes clic aquí.
  • Fes un consum responsable de les matèries primeres i els aliments. Els béns de consum o els aliments que requereixen molt transport originen emissions atmosfèriques molt altes si els comparem amb els productes de proximitat; per exemple, les emissions produïdes pel transport d’un quilo de pomes portades de Xile o Nova Zelanda són molt superiors a les que emet el transport d’un quilo de pomes de la plana de Lleida, tot i que el preu de venda no reflecteix aquest cost mediambiental, una qüestió que ens hauria de fer reflexionar. Per tenir més informació sobre el consum responsable i sostenible, fes clic aquí.

Trobaràs més materials, informació i consells ambientals relacionats amb la qualitat de l’aire als següents enllaços: