ODS-11.jpg_563309836

Ciutats i Comunitats Sostenibles
Vectors: Atmosfera i Mobilitat

L’aire que respirem

La qualitat de l’aire s’ha convertit en una qüestió central de la realitat de les ciutats, especialment pels efectes que té sobre la salut de les persones.
A la pràctica, la composició de l’aire no és sempre la mateixa, ni en el temps ni en l’espai, de manera que en funció de les variacions que experimenta se’n determina la qualitat. En el cas d’Andorra, hi ha tres factors que tenen una gran influència sobre la qualitat de l’aire:

L’orografia muntanyosa del país, amb tres valls principals on la majoria de la població i una gran part de les activitats es concentren al fons.

La meteorologia, que condiciona els moviments de l’aire (amb vents que circulen en unes direccions preferents per les valls, ascendents durant el dia i descendents durant la nit).

Les activitats humanes, especialment el funcionament de les calderes de calefacció a l’hivern i la intensitat del trànsit, com a principal origen local de la contaminació de l’aire a Andorra.

La qualitat de l’aire a Andorra en el període 2006-2016 ha experimentat una millora sensible fins a estabilitzar-se en els darrers anys amb valors molt bons. No obstant això, queden fites per assolir, com l’eliminació dels pics de contaminació diaris i setmanals.
En aquest sentit, les accions principals a desenvolupar seran a favor del foment de la mobilitat sostenible i del transport públic, i també es treballarà en la renovació del parc automobilístic per fomentar el desplegament del vehicle elèctric, així com en millores del trànsit. La prevenció i la reducció de les emissions de les calefaccions completaran el conjunt d’objectius i accions que s’han de seguir en els propers anys per millorar la situació actual de la qualitat de l’aire a Andorra juntament amb les polítiques d’estalvi i d’eficiència energètica emmarcades en el programa Renova.

Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles

11.1. Per al 2030, assegurar l’accés de totes les persones a habitatges i a serveis bàsics adequats, segurs i assequibles, i millorar els barris marginals.

11.2. Per al 2030, proporcionar accés a sistemes de transport segurs, assequibles, accessibles i sostenibles per a totes les persones, i millorar la seguretat viària, en particular mitjançant l’ampliació del transport públic, amb especial atenció a les necessitats de les persones en situació vulnerable, dones, nens, persones amb discapacitat i persones grans.

11.3. Per al 2030, augmentar la urbanització inclusiva i sostenible, així com la capacitat de planificar i gestionar de manera participativa, integrada i sostenible els assentaments humans a tots els països.

11.4. Redoblar els esforços per protegir i salvaguardar el patrimoni cultural i natural del món.

11.5. Per al 2030, reduir significativament el nombre de morts causades per desastres, inclosos els relacionats amb l’aigua, i de persones afectades per aquests, i reduir substancialment les pèrdues econòmiques directes causades per desastres relacionades amb el producte interior brut mundial, fent un èmfasi especial en la protecció de les persones pobres i de les persones en situacions de vulnerabilitat.

11.6. Per al 2030, reduir l’impacte ambiental negatiu per càpita de les ciutats, amb una atenció especial a la qualitat de l’aire, així com a la gestió dels residus municipals i d’altre tipus.

11.7. Per al 2030, proporcionar accés universal a zones verdes i espais públics segurs, inclusius i accessibles, en particular per a les dones i els infants, les persones grans i les persones amb discapacitat.

  • Recolzar els vincles econòmics, socials i ambientals positius entre les zones urbanes, periurbanes i rurals enfortint la planificació del desenvolupament nacional i regional.
  • Per al 2020, augmentar substancialment el nombre de ciutats i assentaments humans que adopten i posen en marxa polítiques i plans integrats per promoure la inclusió, l’ús eficient dels recursos, la mitigació del canvi climàtic i l’adaptació a aquest canvi, així com la resiliència davant dels desastres, i desenvolupar i posar en pràctica, d’acord amb el Marc de Sendai per a la reducció del risc de desastres 2015-2030, una gestió integral dels riscos de desastre a tots els nivells.
  • Proporcionar suport als països menys avançats, incloent-hi una assistència financera i tècnica, perquè puguin construir edificis sostenibles i resilients utilitzant materials locals.
atmosfera

L’aire és una barreja heterogènia de gasos i partícules en suspensió (pols, cendres, etc.). Entre els gasos destaquen principalment el nitrogen (78%) i l’oxigen (21%), i en l’1% restant hi ha una àmplia diversitat de compostos en petites quantitats, com el vapor d’aigua, el diòxid de carboni, l’ozó, el metà, etc.

Les activitats diàries de la societat generen emissions de gasos cap a l’atmosfera, les quals, en funció de la quantitat, la durada i les condicions meteorològiques, tenen un impacte en la qualitat de l’aire més o menys gran.

Aquestes emissions poden ser degudes als fenòmens de combustió, especialment de combustibles fòssils vinculats al transport. Una altra part prové de l’activitat domèstica, com les calefaccions i altres equips casolans com els aparells d’aire condicionat.

Contaminants de l’aire

Principals compostos contaminants atmosfèrics que poden afectar la qualitat de l’aire:

  • Diòxid de sofre (SO2). S’origina per les combustions de matèries fòssils com el carbó i el petroli. En excés, provoca irritacions de les mucoses, la pell i l’aparell respiratori.
  • Òxids de nitrogen (NOx). Conjunt de compostos gasosos nitrogenats resultat de les combustions que pot causar complicacions respiratòries.
  • Ozó (O3). Aquest gas, beneficiós quan es troba a l’estratosfera en intervenir en l’efecte hivernacle natural, resulta problemàtic quan es troba en excés a les capes més baixes de l’atmosfera (troposfera). Pot provocar irritacions en algunes persones i cremades en els vegetals.
  • Monòxid de carboni (CO) i diòxid de carboni (CO2). El diòxid de carboni és un dels principals productes gasosos resultants de les combustions. En excés, pot provocar irritacions i nàusees. Al seu torn, quan la combustió no és completa, es produeix monòxid de carboni, que en quantitat resulta especialment perillós perquè es pot fixar a l’hemoglobina de la sang, substituir l’oxigen i provocar l’asfíxia.
  • Compostos orgànics volàtils (COV). Compostos com el benzè i els seus derivats, que també resulten de les combustions. Poden provocar problemes respiratoris i irritacions, a més de ser precursors de la formació d’ozó en capes baixes de l’atmosfera.
  • Metalls pesants. Traces d’elements com el plom, el mercuri, l’arsènic, etc. que habitualment s’alliberen a l’atmosfera en les combustions; potencialment són tòxics en determinades concentracions, inclús en valors molt ínfims. A més, alguns s’incorporen als teixits dels éssers vius, una problemàtica que es pot incrementar al llarg de la cadena tròfica; és el que s’anomena bioacumulació.
  • Partícules en suspensió. Compostos de mida i composició variables en forma de pols, broma, aerosols, cendres…, que en determinades concentracions poden provocar problemes respiratoris, alguns molt greus i amb afectació pulmonar.

A més d’aquests contaminants gasosos, altres elements presents a l’aire poden condicionar-ne decisivament la qualitat, especialment pel que fa a la salut humana. És el cas del pol·len, un conjunt de polsim compost per grans poc esfèrics que transporten els gàmetes masculins necessaris per a la fecundació de les plantes amb flor (espermatòfites). L’augment de la concentració de pol·len a l’aire que es registra a la primavera pot provocar que un percentatge significatiu de la població que n’és sensible pateixi problemes respiratoris, especialment al·lèrgies. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el nombre de persones al·lèrgiques en els països industrialitzats se situa entre el 10% i el 25% de la població, un percentatge en augment a causa de l’increment de la sensibilitat a la qual contribueixen els contaminants ambientals presents a l’aire.

El Departament de Medi Ambient s’encarrega de gestionar un conjunt d’estacions que mesuren els nivells d’alguns d’aquests gasos i controlen així la qualitat de l’aire del país. Més informació sobre aquest tema: www.aire.ad.

Bones pràctiques

Les accions destinades a millorar la qualitat de l’aire estan relacionades essencialment amb la reducció de les nostres emissions de gasos contaminants. La moderació del nostre consum de matèries primeres i energia és una peça clau per tal d’assolir aquest objectiu, de manera que bàsicament podem centrar els nostres esforços en les accions següents:

  • Tria una mobilitat més sostenible (a peu, en bici o en transport públic); per saber-ne més, fes clic aquí.
  • No t’excedeixis en el consum energètic. Com més kilowatts es consumeixin, més emissions hi haurà a l’atmosfera, ja que més del 80% de l’energia que consumim prové de cremar combustibles fòssils. Per saber com fer un bon ús de l’energia, fes clic aquí.
  • Fes un consum responsable de les matèries primeres i els aliments. Els béns de consum o els aliments que requereixen molt transport originen emissions atmosfèriques molt altes si els comparem amb els productes de proximitat; per exemple, les emissions produïdes pel transport d’un quilo de pomes portades de Xile o Nova Zelanda són molt superiors a les que emet el transport d’un quilo de pomes de la plana de Lleida, tot i que el preu de venda no reflecteix aquest cost mediambiental, una qüestió que ens hauria de fer reflexionar. Per tenir més informació sobre el consum responsable i sostenible, fes clic aquí.

Enllaços d’interès

Trobaràs més materials, informació i consells ambientals relacionats amb la qualitat de l’aire als següents enllaços:

La mobilitat de la població han anat augmentant de manera paral·lela a la millora de les comunicacions, el transport i la connectivitat entre les persones i les seves activitats, un increment que es dóna tant en el nombre com en l’abast dels desplaçaments; de fet, potser avui ens sembla molt curta una distància que no fa tantes dècades suposava fer un viatge llarg i carregós.

Hi ha moltes formes de mobilitat, algunes de les quals es troben més en sintonia amb la sostenibilitat que no pas d’altres.

mobilitat

L’ús del vehicle privat

A Andorra, la mobilitat de la població ha estat sempre molt lligada a l’ús d’aquest mitjà de transport. De fet, el nostre país és un dels més motoritzats d’Europa, amb un parc de vehicles en creixement continu i que arriba a estadístiques que gairebé equiparen el nombre de vehicles amb el nombre d’habitants al Principat; és a dir, tenim quasi un vehicle per cada habitant.

El vehicle privat és poc eficient en l’ús energètic. Aprofita poc més del 20% de l’energia calorífica que tenen la benzina o el gasoil. De cada 10 euros que gastem en benzina, tan sols 2 serveixen per moure el vehicle, la resta es perden en forma de calor, al motor, etc.

A més, té un efecte nociu per a l’atmosfera, ja que la combustió dels carburants que fan funcionar els motors és un focus importantíssim d’alliberament de CO2 i altres gasos hivernacle a l’atmosfera. L’acumulació d’aquests gasos i altres partícules procedents de la combustió a l’entorn urbà provoca un augment dels nivells de contaminants; això afecta negativament no només les condicions ambientals de les ciutats, sinó també la salut dels que hi habiten ―provoca irritacions i problemes respiratoris i incrementa la susceptibilitat davant les al·lèrgies―, entre d’altres efectes no recomanables.

Les alternatives al transport privat

Hi ha un seguit d’altres mitjans de transport i comportaments relacionats amb la mobilitat que ens poden ajudar a fer més sostenibles els nostres desplaçaments; es tracta especialment d’anar a peu o amb bicicleta i fer servir el transport públic.

A PEU. El millor mitjà de mobilitat sostenible és sense dubte anar a peu, una capacitat natural de l’ésser humà que ens permet traslladar-nos i alhora practicar una activitat recomanable per a la salut i socialment aconsellable. I és que, en caminar, no només fem exercici, activem el nostre metabolisme i millorem el nostre to físic general (un passeig de mitja hora sol consumir unes 100-150 kilocalories), sinó que també millora el nostre estat anímic (ens relaxa, ens distreu…) i això ens permet de tant en tant passar bones estones amb la gent amb qui coincidim al carrer.

Anar a peu a l’escola és una aposta per la mobilitat sostenible i per aprendre tots plegats els principis de l’educació viària. En aquest sentit, el Govern d’Andorra ha endegat el projecte Camins escolars seguint indicacions de l’UNICEF i el Consell d’Europa. Més informació

EN BICICLETA. Ens permet una mobilitat neta (no genera emissions ni sorolls, és més fluida i no congestiona els vials, etc.) i econòmica i alhora divertida i saludable, ja que es fa exercici (anar tranquil·lament en bici suposa un cost de 300-350 kilocalories l’hora). No obstant això, cal conèixer bé com se circula en bicicleta, especialment a les zones urbanes, per evitar ensurts amb altres vehicles i respectar els vianants.

EN TRANSPORT PÚBLIC. En augmentar el nombre d’usuaris que fan servir un mateix vehicle se n’incrementa l’eficiència. Tant els costos econòmic i ambiental que se’n deriven com les emissions de CO2 i els sorolls que generen es reparteixen; d’altra banda, el trànsit esdevé més fluid en reduir-se la quantitat de vehicles privats que aquests usuaris utilitzarien. En aquest sentit, el transport públic és una opció molt adequada per cobrir tot tipus de recorregut, especialment els de mitjana i llarga distància, que serien dificultosos de fer a peu o en bicicleta.

A Andorra existeixen diverses línies de serveis de transport públic rodat que abasten tot el territori (línies regulars interurbanes) i també n’hi ha d’internacionals. Més informació

COMPARTIR COTXE. En cas de no poder utilitzar cap de les alternatives anteriors per desplaçar-nos, una opció sostenible és compartir cotxe. Així, si dues o més persones fan el mateix recorregut per anar a treballar, estalviem la part proporcional d’emissions que es generarien en el cas que cadascú fes servir el seu vehicle privat.

Compartir el cotxe amb dues, tres o quatre persones permet reduir el consum entre el 50 i el 75%. A Andorra pots trobar companys de viatge per fer que els teus desplaçaments siguin més sostenibles; només has de visitar el portal Compartir cotxe per informar-te’n i participar-hi.

Bones pràctiques

Aquests són alguns consells per fer un ús sostenible de l’aigua:

 

En cotxe: conducció eficient

Quan és impossible utilitzar alternatives sostenibles o compartir cotxe per desplaçar-nos, podem seguir alguns consells de conducció que ens ajudaran a estalviar carburant i a reduir les emissions de CO2. Amb una conducció eficient es pot arribar a estalviar un 15% d’energia i, per tant, d’emissions.

  • Un cotxe de baix consum (classe A) suposa un 25% menys de despesa que la mitjana de vehicles.
  • Conduir a 90 km/h en comptes de fer-ho a 110 km/h equival a reduir en un 25% el consum.
  • Un cotxe petit pot arribar a consumir un 44% menys que un de gran.
  • Fer un bon manteniment del cotxe permet estalviar energia; per exemple, amb els filtres d’aire nets es consumeix un 20% menys de carburant que amb els filtres bruts, o, si portem els pneumàtics ben inflats reduïm un 10% el consum.

 

En bicicleta

  • Si n’hi ha, fes servir els carrils bici, i si no, circula el més a la dreta possible però sempre mantenint una distància de seguretat amb la vorera i sense envair el carril bus.
  • Si circules per la vorera, els vianants tenen prioritat; per tant, adapta’t als seus moviments i velocitat; si no ho veus clar, baixa de la bici i vés a peu.
  • Respecta els senyals i fes-te veure sense fer maniobres brusques, senyalitzant correctament els canvis de direcció i amb elements que et facin ben visible (llums a la nit i a primera hora del matí, reflectors, etc.) i audible (fes servir el timbre quan sigui necessari per anunciar la teva presència).
  • Mou-te amb seguretat, principalment fent servir un casc protector, i si vols, contractant una assegurança de risc.
  • Però, sobretot, el més recomanable és sempre la prudència!