ODS-13.jpg_563309836

Acció Climàtica
Vectors: Soroll i Canvi climàtic

El Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic (CMNUCC)

Des del 2011, el Principat d’Andorra és un estat part del CNMUCC. Va participar en les negociacions i en l’adopció d’un nou acord internacional l’any 2015 a París (COP21).
Aquest va ser un compromís internacional jurídicament vinculant que confirma la presa de consciència de l’acceleració dels fenòmens d’escalfament del sistema climàtic que afecten el planeta.
L’Acord de París ha de permetre donar una nova empenta a l’esforç per limitar l’augment de les temperatures, sobretot en vista de les darreres informacions científiques, en què s’indica que els impactes del canvi climàtic ja són reals i costosos, i que ho seran molt més a mesura que augmentin les temperatures globals.
En els 29 articles es cobreixen els aspectes principals de la lluita contra l’escalfament global, es dona continuïtat a programes que han demostrat la seva utilitat i se n’hi afegeixen d’altres. Així, per exemple, l’article 2 preveu el principi d’equitat i de responsabilitats comunes però diferenciades i concreta la necessitat de reforçar les accions de mitigació, amb l’objectiu de mantenir l’augment de les temperatures globals per sota dels 2 °C i, si és possible, d’1,5 °C amb referència a les temperatures preindustrials. Alhora, tenint en compte que en el moment de la Cimera de París, i segons les dades enviades per cada estat, es preveia un augment de les temperatures globals superior a 3 °C a finals de segle, l’Acord de París també inclou disposicions relatives a la capacitat d’adaptació a aquest nou escenari climàtic i als seus impactes negatius.

Prendre mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes

13.1. Enfortir la resiliència i la capacitat d’adaptació als riscos relacionats amb el clima i els desastres naturals a tots els països.

13.2. Incorporar mesures relatives al canvi climàtic en les polítiques, les estratègies i els plans nacionals.

13.3. Millorar l’educació, la conscienciació i la capacitat humana i institucional en relació amb la mitigació del canvi climàtic, l’adaptació a aquest canvi, la reducció dels seus efectes i l’alerta primerenca.

  • Complir el compromís dels països desenvolupats que són part de la Convenció marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic d’assolir l’any 2020 l’objectiu de mobilitzar conjuntament 100.000 milions de dòlars anuals, procedents del conjunt de les fonts, a fi d’atendre les necessitats dels països en desenvolupament respecte a l’adopció de mesures concretes de mitigació i la transparència en la seva aplicació, posar en ple funcionament el Fons verd per al clima i capitalitzar-lo al més aviat possible.
  • Promoure mecanismes per augmentar la capacitat de planificació i gestió eficaces en relació amb el canvi climàtic als països menys avançats i als petits estats insulars en desenvolupament, centrats concretament en les dones, persones joves i comunitats locals i marginades.
Descobreix com apliquem l'ODS13 a Andorra
soroll

La oïda és un dels cinc sentits de les persones i ens serveix per percebre allò que ens envolta, per comunicar-nos… Però, què passa quan la quantitat i la intensitat dels sons són excessives? Llavors parlem de soroll, encara que també és habitual anomenar així l’acumulació de sons molestos que, tot i no ser especialment estridents, els percebem de fons i ens fan perdre l’atenció d’aquells altres que, al contrari, sí que tenen significat per a nosaltres, com pot ser una conversa.

Soroll i contaminació acústica

Quan l’acumulació de sons molestos ―bé perquè són incoherents, perquè tenen un volum excessiu o per totes dues coses a la vegada― arriba a llindars que afecten les persones i altres éssers vius com pot ser la fauna, és habitual fer servir el concepte de contaminació acústica.

L’origen de la contaminació acústica és divers i depèn de la font de la qual procedeix el soroll i de l’espai on ens trobem.

Així, podem parlar de soroll ambiental quan ens trobem a l’aire lliure, especialment a l’espai urbà, on la contaminació acústica és molt superior a la que ens trobem en espais no construïts. El trànsit és la principal causa de soroll als pobles i ciutats, però cal no oblidar activitats al carrer com l’oci, la música, les aglomeracions, etc.

A muntanya també hi ha fonts que contaminen acústicament, com poden ser les torres d’alta tensió o el trànsit rodat puntual com el dels vehicles tot terreny.

A casa i a la feina també hi ha fonts de contaminació acústica que, a més, sovint s’accentuen amb comportaments poc saludables. A la llar, per exemple, hi ha aparells electrònics que provoquen una remor de fons, com passa amb els electrodomèstics (rentadora, frigorífic, etc.) però a més hi ha altres fonts acústiques com els equips de música o televisors que en volums poc moderats sumen molts decibels als ambients on desenvolupem gran part de la nostra vida quotidiana. La diversitat de fonts acústiques al treball és molt àmplia, trobant-nos des de màquines industrials que provoquen molt soroll i per les quals són necessaris equips de protecció, fins a la contaminació acústica que es dóna en oficines amb aparells electrònics com fotocopiadores, ordinadors, etc.

I com mesurem el soroll? L’escala decibèlica

L’escala decibèlica és la unitat de mesura del so. És de caràcter logarítmic, com passa amb l’escala de Richter dels terratrèmols; és a dir, que l’augment de cada unitat de l’escala multiplica la intensitat del so per 10.

  • Una conversa en to fluix produeix uns 40 decibels, tot i que normalment s’assoleixen valors vora els 60 dB.
  • Un cotxe o una moto que circulen a 50 km/h provoquen entre 60 i 80 decibels i un camió pot arribar a 90. Un tren desplaçant-se genera com a màxim 100 dB i un avió en enlairar-se, prop de 110.
  • Els valors de soroll considerats com a llindar de la contaminació acústica en ambients urbans són 65 dB en horari diürn i 55 en horari nocturn.
  • Ambients sonors per sobre de 100 dB poden provocar pèrdues d’audició i altres efectes negatius en la salut.
  • El llindar del dolor per a les persones està en 120 dB, el mateix que es produeix en alguns concerts de rock o discoteques o bé el que provoca un martell pneumàtic que colpeja el terra de la vorera.
  • Mentre la remor del vent entre les fulles dels arbres produeix aproximadament 20 decibels, altres sons de la natura poden ser ben intensos, com una una tempesta forta, que pot arribar als 100, o una erupció volcànica, que pot assolir 130 dB.

Els efectes nocius de la contaminació acústica

Mica en mica la societat pren consciència de la importància dels efectes nocius per a la salut de les persones produïts per l’acumulació de soroll:

  • Tot i que de vegades no hi posem atenció, la sensació auditiva desagradable i molesta del soroll genera alteracions en el comportament de les persones com irritabilitat, mal humor, incomunicació, etc.
  • Les alteracions de la conducta unides a d’altres situacions com l’insomni o la falta de descans quan el soroll ens impedeix dormir poden comportar problemes de salut com la fatiga i l’estrès.
  • Més important encara és l’exposició excessiva al soroll, ja que pot provocar problemes aguts com pèrdua de capacitat auditiva, mals de cap, etc.

A més dels efectes en la salut humana, cal afegir que el soroll ambiental té greus efectes en la fauna, no només en animals molt sensibles ―com és el cas dels nocturns―, sinó també perquè pot provocar interferències i el trencament de la tranquil·litat ambiental que sovint necessita la fauna en determinats moments del seu cicle vital: durant la reproducció, la caça, per amagar-se, etc.

Bones pràctiques contra la contaminació acústica

  • Al carrer i en espais públics, eviteu contribuir a l’excés de soroll, especialment en horari nocturn i en àrees on la tranquil·litat és important (hospitals, escoles, etc.).
  • A la natura, respecteu la tranquil·litat ambiental. La contaminació acústica en aquests espais pot ser un factor molt important d’impacte ambiental, especialment sobre la fauna.
  • Al volant, eviteu que el vostre vehicle sigui un focus de contaminació acústica: modereu la velocitat, no feu servir el clàxon si no és de forma justificada i eviteu fer un mal ús dels elements que poden ser potencialment molt sorollosos (tub d’escapament, ràdio, etc.).
  • A casa, modereu el volum dels aparells electrònics, especialment equips de so i televisors.
  • Quan compreu aparells electrònics, trieu els que siguin més silenciosos. A més, desconnecteu els que no feu servir, ja que sovint, estant en posició en espera, provoquen una remor de fons poc perceptible però que contribueix a contaminar acústicament la llar.
  • Molta precaució amb els infants, ja que la seva oïda és molt sensible! És important que trieu joguines poc sorolloses i que modereu el volum dels dispositius electrònics.

La Convenció marc sobre el canvi climàtic defineix aquest concepte com “un canvi de clima atribuït directament o indirectament a l’activitat humana que altera la composició de l’atmosfera mundial i que se suma a la variabilitat natural del clima observada durant períodes de temps comparables“.

canvi climatic

El diòxid de carboni i la petjada de carboni

Amb referència al canvi climàtic, el principal element de discussió i estudi és una molècula molt senzilla però alhora amb molta transcendència: el diòxid de carboni o CO2.

Aquest gas ha guanyat notorietat en els darrers dos segles, ja que d’ençà de la Revolució Industrial que l’ús indiscriminat de combustibles fòssils ha fet augmentar la concentració de CO2 a l’atmosfera i la petjada de carboni que els humans hi deixem. S’estima que en poc més de dos segles s’ha passat de registres de 280 parts per milió a quasi 400 en l’actualitat. La crema de combustibles fòssils suposa unes emissions de diòxid de carboni a l’atmosfera d’entre 5.000 i 6.000 milions de tones anuals, a les quals se n’han d’afegir entre 1.000 i 2.000 milions més com a conseqüència de la desforestació.

Al mateix temps, l’activitat industrial i el model de consum han condicionat que, a més del CO2, es produeixin, s’alliberin i s’acumulin a l’atmosfera altres gasos i compostos químics, sovint de síntesi, els quals, igual que el diòxid de carboni, contribueixen a incrementar l’anomenat efecte d’hivernacle.

Igual que la petjada ecològica (que es tradueix en consum en superfície de terreny) o la petjada hídrica (en volum d’aigua), la petjada de carboni és un indicador ambiental que ens dóna una aproximació de la quantitat de gasos hivernacle alliberats a l’atmosfera que suposen les activitats de persones, productes, empreses, institucions o països.

Entre aquestes activitats, s’hi quantifica tot allò que implica processos i consum, com per exemple el transport, l’alimentació, els productes que comprem, etc. El resultat és una mesura en massa de CO2 equivalent que, si volguéssim ser “neutres”, hauríem de compensar amb processos que en comptes d’alliberar CO2 el fixessin, com és el cas de plantar arbres i el metabolisme que aquests desenvoluparien durant tota la seva vida.

L’efecte hivernacle

L’efecte d’hivernacle és un fenomen natural que permet que l’atmosfera del planeta s’escalfi i s’hi assoleixi un equilibri tèrmic adequat per a la vida. El sistema és senzill, similar al que es dóna als hivernacles (d’aquí el seu nom): del total de radiació solar que arriba al planeta, una part és reflectida i una altra, absorbida; d’aquesta darrera, una part escalfa la superfície terrestre i la marina, una part torna a sortir a l’espai i una altra és retinguda per l’atmosfera i, d’aquesta manera, provoca un reescalfament general. Els gasos responsables d’aquest efecte d’absorció de la radiació són principalment el vapor d’aigua, el diòxid de carboni (CO2), l’ozó i, en menor mesura, compostos com el metà, els òxids de nitrogen o alguns compostos fluorats.

El canvi climàtic i Andorra

A Andorra actualment es consumeix un 30% més d’energia que fa 10 anys, i en relació amb la dècada de 1960, s’estima que cada habitant n’ha incrementat el consum entre 3 i 4 vegades; de resultes d’això, també ha multiplicat la seva petjada de carboni a l’atmosfera.

Es calcula que al Principat es produeixen unes emissions anuals d’entre 6 i 7,2 tones de CO2 per habitant, un valor que en el futur s’espera reduir fins arribar a 3 tones per habitant i any el 2050.

Per fer-nos una idea del volum que això suposa, només cal aproximar-nos a la quantitat d’arbres nous que cada any necessitaríem per compensar les nostres emissions; segons això, cada habitant hauria de plantar anualment entre 500 i 600 arbres aproximadament (s’estima que cada arbre captura uns 12,5 kg de CO2 a l’any durant uns 50-60 anys de vida).

Si vols calcular les teves emissions de CO2 i d’aquesta manera descobrir la teva petjada de carboni, juga amb el recurs Quant CO2 emets en un any?

Si vols conèixer l’opinió del meteoròleg Tomàs Molina sobre el canvi climàtic a Andorra, fes clic aquí.

Bones pràctiques

Bàsicament es tracta de reduir les nostres emissions de CO2 i d’altres gasos a l’atmosfera, missió que podem acomplir a partir de dos consells bàsics:

  • Consumir menys, especialment consumir menys energia a casa i fer-ne un ús més eficient. La generació d’electricitat i la combustió de gas a les llars comporten un gran nombre d’emissions de gasos hivernacle, aproximadament:

1 kWh d’electricitat = ½ kg de CO2

1 bombona de butà = 33 kg de CO2

Fes clic aquí per conèixer més detalls sobre l’ús sostenible de l’energia.

  • Optar per la mobilitat sostenible, ja que gran part del CO2 emès a l’atmosfera procedeix del transport. De fet, cada litre de benzina allibera gairebé 2,5 kg de CO2. Clica aquí per veure més informació sobre la mobilitat sostenible.