Aquest dimecres 29 d’abril se celebra un any més el Dia internacional de la sensibilització envers el soroll. Aquesta iniciativa, promoguda pel Center for Hearing and Communication i que arriba a la 20a edició, té per objectiu educar la ciutadania sobre els impactes negatius del soroll en l’audició i la salut.
Cada cop vivim en espais amb més soroll ambiental, especialment a les zones urbanes, on es barregen tots els sorolls derivats de la nostra activitat quotidiana. De fet, amb dades sobre la taula, s’estima que el trànsit rodat provoca gairebé el 80% de la contaminació acústica que es genera a les nostres ciutats; el segueixen les activitats econòmiques i els negocis (tallers, botigues, etc.), que representen aproximadament un 10% més. La resta de la contaminació acústica dels espais urbans es deu a altres activitats com per exemple la construcció o les activitats d’oci i lleure (bars, festes, etc.).
Però el soroll no el trobem només a l’exterior, sinó que continua essent una constant en els espais tancats, com a la feina, a l’escola o a casa, on han proliferat el nombre de fonts acústiques, especialment els aparells electrònics i elèctrics (informàtica, mil i un electrodomèstics diferents, etc.)
Una menció a part mereixen les males pràctiques quotidianes que incrementen els efectes negatius de les fonts acústiques, per exemple el mal ús d’aparells com els auriculars, cada cop més generalitzats i que es fan servir a un volum cada cop més alt.
Precisament, la generalització del soroll a les nostres vides ha esdevingut una normalitat que pot ser molt perjudicial per a la salut (pèrdua d’audició, nerviosisme, trastorns del son i la digestió, etc.) i per a la capacitat de comunicació i aprenentatge, particularment entre els més joves, un col·lectiu especialment vulnerable. En aquest sentit, l’exposició continuada a sorolls superiors a 85 decibels pot causar pèrdua d’audició, però la investigació mostra que fins i tot per sota d’aquest llindar el soroll provoca canvis fisiològics com augment de la pressió arterial, trastorns del son i la digestió, a més de problemes en l’aprenentatge d’infants i joves.
Tots nosaltres podem triar i contribuir individualment al soroll o a la tranquil·litat. Podem no actuar i continuar mantenint atmosferes saturades de soroll o bé actuar per reduir les fonts acústiques al nostre voltant. En aquesta segona tria disposem d’un ventall de consells i petites accions que poden ajudar molt, encara que no ho sembli, a alleujar el soroll que ens envolta i prevenir els efectes negatius en la salut:
- A casa o a la feina és molt important moderar el volum dels aparells electrònics i desconnectar-los quan no es facin servir per evitar el soroll de fons que provoquen, uns cops pel simple fet d’estar endollats (brunzit) i d’altres perquè per deixadesa els tenim funcionant sense posar-hi atenció.
- Al carrer, és clau optar per mitjans de transport no sorollosos com anar a peu o en bicicleta, i ser respectuosos quan agafem el cotxe o la moto, evitant comportaments incívics com fer servir el clàxon injustificadament o fer mal ús d’equipaments sorollosos com tubs d’escapament, equips d’àudio, etc.
- També com a vianants podem evitar contribuir a l’excés de soroll en carrers i places, especialment quan estiguem en llocs i en horaris més vulnerables.
A més del civisme individual, no és sobrer prevenir els altres perquè hi posin el seu granet de sorra. Podem convidar amics, família i veïns a millorar els bons hàbits acústics domèstics, per exemple abaixant el volum del televisor. I aquesta aposta per la moderació s’hauria de poder traslladar als espais públics; no hauria de ser tan estrany demanar al monitor del gimnàs si pot abaixar un puntet la música o sol·licitar als encarregats de les sales d’espectacles, discoteques, cinemes o botigues que moderin el volum quan és excessiu. És una qüestió de civisme i acció col·lectiva i, en això, tots hi sumem.
Us animem, doncs, a descobrir el soroll que ens envolta i posar fil a l’agulla per reduir-lo!
Soroll Sostenibilitat
ANDORRA SOSTENIBLE A LA XARXA