Categoria : Horts ecològics

Amb un toc de llegums

Amb motiu de l’Any internacional dels llegums, El Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat i Morabanc han editat, el recull de receptes “Amb un toc de llegums” amb 12 receptes de xefs andorrans que inclouen llenties, mongetes o cigrons amb productes agrícoles i artesans d’Andorra.

La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, i la directora de màrqueting i comunicació de Morabanc, Mireia Maestre, han presentat aquest passat dilluns 6 de juny el llibret que recull dotze receptes de xefs andorrans que inclouen llenties, mongetes o cigrons.

Calvó ha explicat que aquest any l’Assemblea General de les Nacions Unides ha declarat l’Any internacional dels llegums per posar de manifest la importància d’aquests aliments pel fet que són molt rics en nutrients i amb grans beneficis per a la salut. A més, poden afavorir la lluita contra la malnutrició a nivell mundial, ja que són una font de fibra, proteïnes, vitamines i minerals com el ferro. Els llegums, a més, són econòmics i fomenten l’agricultura sostenible perquè permeten millorar la qualitat del sòl on es cultiven i redueixen la despesa d’aigua; no en va, són la font de proteïna que menys aigua necessita per a la seva producció: mentre que per a un quilo de carn de vedella es necessiten 13.000 litres d’aigua, per a un quilo de llegums només en calen 50 litres.

El recull de receptes “Amb un toc de llegums” ha comptat amb una tirada total de 1.000 llibrets que es distribuiran a les fires, així com una versió digital consultable en línia seguint aquest enllaç.


2016: Any Internacional dels Llegums

L’Assemblea General de les Nacions Unides ha designat l’any 2016 com a Any Internacional dels Llegums. Aquesta celebració tindrà el propòsit de sensibilitzar l’opinió pública sobre els avantatges nutricionals dels llegums com a part d’una producció d’aliments sostenible i com a base de la seguretat alimentària mundial, i l’organisme internacional encarregat de la seva promoció serà l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO).
Però primer de tot, què és un llegum? Doncs bàsicament una planta de cicle anual les beines de la qual produeixen entre 1 i 12 grans o llavors de mida, forma i color variables utilitzades en l’alimentació humana i animal. I un matís més, es consideren llegums només aquells cultius destinats exclusivament a gra sec, tant aliments com ara llenties, cigrons, fesols, com farratges (alfals), i en queden excloses les lleguminoses que es cullen en verd tant per menjar (aleshores s’anomenen hortalisses), com per elaborar olis (soja, cacauet).
Actualment el nombre exacte de varietats de llegums al planeta és desconegut, però se sap que n’hi ha centenars que poden ser cultivades. Destaquen les varietats locals en contraposició als cultivars generalistes o industrials. Aquests llegums han estat durant dècades o fins i tot segles íntimament associats a àrees geogràfiques concretes i delimitades, i han esdevingut una part fonamental no només del patrimoni genètic de la biodiversitat, sinó també del patrimoni cultural d’aquestes zones. Per exemple, del conegut com a pèsol verd tropical (Cajanus cajan), l’Institut Internacional de Recerca de Cultius per a les Zones Tropicals i Semiàrides en té registrades 66 varietats locals, resultat de l’evolució del seu cultiu a través de les diferents regions del món per les quals ha transitat durant els darrers 3.000 anys d’agricultura. I és que si bé és originari d’Àsia, aquest pèsol va ser portat fins a l’Àfrica oriental, posteriorment a Amèrica per part dels esclaus i més tard arreu del món.
Si amb aquests arguments encara ens sobta l’elecció de la temàtica de l’any internacional, és moment de citar sintèticament algunes de les seves múltiples, diverses i importants implicacions socioambientals, tant a escala local com global.
En primer lloc, els llegums són, en termes d’alimentació i salut, una font important de proteïna vegetal, alternativa al consum de proteïnes d’origen animal que, preses en excés, estan comportant greus problemes a tot el món com l’obesitat, la diabetis, etc.
En segon lloc, els llegums tenen un pes específic molt important en el conjunt de l’activitat agropecuària, no només pel que fa als cultius destinats a l’alimentació de les persones, sinó també als farratges destinats al bestiar.
Alhora, quant a la fertilitat dels terrenys, gràcies a la seva capacitat natural de fixar nitrogen, els llegums són cultius clau en un esquema de pràctiques agroecològiques favorables a la correcta conservació dels sòls, com ara la rotació de cultius i la remediació, i a la reducció dels impactes ambientals derivats de la producció i l’ús massiu de fertilitzants artificials (sintètics).
Finalment, des del punt de vista socioeconòmic, els llegums són cultius d’alt valor (poden assolir preus de mercat entre dues i tres vegades més elevats que els cereals), per la qual cosa tenen un paper destacat en els reptes futurs de la geoeconomia en la producció d’aliments, especialment en l’eradicació de la fam i la pobresa.
Si bé actualment el Canadà és el principal exportador de llegums, especialment pèsols, amb 6,2 milions de tones anuals, seguit d’Austràlia, Myanmar, els Estats Units i la Xina, i els principals importadors són l’Índia, la Unió Europea, el Pakistan i Egipte, és a escala local on el cultiu de llegums, i en concret de les varietats més especialitzades, pren especial importància, sobretot en les zones menys afavorides per l’agricultura. Tornant a l’exemple del pèsol verd tropical (Cajanus cajan), aquest llegum és un exemple de com aquests cultius són essencials en l’alimentació, perquè s’adapta bé als terrenys de secà de zones tropicals semiàrides, amb la qual cosa esdevé un recurs bàsic per a agricultors de països pobres. En aquest sentit, a més de ser una font molt important de proteïna vegetal, tant per a les persones com per als animals (farratges), en zones més aviat poc productives acompleix una funció clau en la fixació del nitrogen i la regulació del quimisme de sòls força fràgils.
Per saber-ne més sobre l’Any Internacional dels Llegums us recomanem que visiteu el web de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), i que estigueu atents a les iniciatives i activitats que tindran lloc a Andorra durant tot el 2016. Des del Centre Andorra Sostenible us mantindrem informats.