Categoria : Atmosfera

Fi d’activitats d’estiu 2018

Des d’Andorra Sostenible, volem agrair a tots els participants i col·laboradors dels Tallers i Sortides d’estiu 2018. Ha estat un plaer d’apropar-vos una mica més a la natura.

Podeu veure les fotografies de cada activitat a continuació:

Anunciar-vos que estem preparant La Setmana de la Mobilitat, de la que aviat en tindreu notícies.

Fins a l’estiu que ve!

 

 


22 de març, Dia Mundial de l’Aigua: molt per celebrar!

Com cada any, el 22 de març celebrem el Dia Mundial de l’Aigua, enguany amb el lema «Aigua i desenvolupament sostenible», molt genèric, certament, però que resumeix l’important vincle entre aquests dos conceptes. I és que aquest és un dia molt assenyalat en el calendari internacional de la sostenibilitat; ho és per la importància del tema i el recurs en el context global de la sostenibilitat, i també per l’important valor educatiu que té, tant per a la ciutadania general com per als infants i els joves. L’aigua és un recurs necessari, bàsic, de present, i sobretot cal que sigui de futur. Per això és necessària una tasca de sensibilització àmplia que treballi aspectes socioambientals com el dret i la justícia en l’ús de l’aigua, la conservació d’aquest recurs, la seva importància ecològica, etc.

Precisament aquest treball a llarg termini és el que es va plantejar en els Objectius del Mil·lenni, que són unes fites pactades per tots els països de les Nacions Unides i que si s’aconseguissin en el període 2000-2015 permetrien més igualtat i justícia al món. Aquests objectius es van concretar en vuit grans eixos, que incloïen temes de pobresa, de salut, d’educació i de desenvolupament sostenible, entre d’altres. Tot i que el grau d’acompliment dels Objectius del Mil·lenni és insuficient, hi ha hagut alguns èxits, en concret el que té a veure amb reduir a la meitat la proporció de persones sense accés a l’aigua potable i als serveis bàsics de sanejament. Un informe de l’any 2012 elaborat per l’Organització Mundial de la Salut i UNICEF va declarar que, entre el 1990 i el 2010, més de 2.000 milions de persones van obtenir accés a fonts millorades d’aigua potable, cosa que feia pujar la xifra d’usuaris d’aigua potable a una mica més de 6.000 milions de persones, aproximadament el 89% de la població mundial, superant en un 1% l’Objectiu del Mil·lenni, que es va marcar en el 88%. Tot i això, cal no oblidar l’11% de la població restant que no té accés a l’aigua potable, ni els milers de milions de persones al món que no reben encara serveis de sanejament. I és que globalment encara queda molt per fer.

A Andorra, el sanejament de les aigües s’emmarca en el Pla de sanejament que es va presentar l’any 1996 i que tenia la vista posada en objectius de qualitat que s’havien d’assolir l’any 2020. Entre aquests objectius, a grans trets es preveia que en finalitzar aquest període tots els rius del país tinguessin una qualitat de l’aigua excel·lent, tret d’alguns trams situats aigües avall de nuclis urbans o d’estacions depuradores d’aigües residuals, on s’accepten nivells bons. El Pla de sanejament també preveia la construcció d’una sèrie d’infraestructures per assegurar aquesta qualitat de les aigües, com ara col·lectors d’aigües residuals per canalitzar les aigües brutes i estacions depuradores on tractar-les per retornar-les amb una qualitat ecològica adequada als rius. Actualment quasi el 100% de la població del país està connectada a la xarxa de col·lectors (a excepció d’alguns nuclis aïllats que disposen de sanejaments autònoms) i per tant les seves aigües residuals poden ser tractades correctament en les Estacions Depuradores d’Aigües Residuals (EDAR).

I parlant de depuradores, aquest 2015 es compleixen deu anys de la inauguració d’una de les quatre del país, en concret l’EDAR del sistema nord-oriental, situada a Canillo, i que té la capacitat per tractar aigües residuals d’una població equivalent a 17.000 persones. D’aquesta manera, es pot dir que abans de l’any horitzó 2020, els objectius d’instal·lacions de sanejament d’aigua previstos al Pla del 1996 ja s’han complert.

Però per si totes aquestes efemèrides fossin poques, el dia 22 de març també se celebra el 30è aniversari de l’aprovació del Conveni de Viena per a la Protecció de la Capa d’Ozó, una fita que tot i quedar ja una mica lluny en el temps, va ser realment important, ja que va ser el punt de partida per unir esforços internacionals per protegir la capa d’ozó del planeta. Va ser a mitjan dècada de 1970 que els científics americans van detectar que alguna cosa no anava bé a l’atmosfera, en concret amb la capa d´ozó, que mostrava un aprimament a la regió del pol sud, una tendència a l’esgotament que va rebre el nom de forat de la capa d’ozó i que anys més tard també es va poder observar a la regió del pol nord. La causa? L’increment de la concentració de gasos emesos a l’atmosfera a causa de les activitats industrials humanes i que reaccionen químicament amb l’ozó destruint-lo; entre aquests gasos, els que es van assenyalar de seguida van ser els CFC (clorofluorocarburs), gasos emprats en sistemes de refrigeració (les antigues neveres en portaven) i d’aire condicionat, en la fabricació de dissolvents, com a propulsors en aerosols i extintors (els esprais!), o com aïllants tèrmics.

La resposta a aquesta preocupació de la comunitat internacional va ser el Conveni de Viena. És va aprovar el 1985, d’aquí ve l’aniversari, i va ser ratificat per Andorra el 26 de gener de 2009. El Conveni de Viena no marcava prohibicions ni accions jurídicament vinculants, unes mesures sense cap dubte necessàries, motiu pel qual es va articular el Protocol de Montreal, negociat el 16 de setembre de 1987 per 43 països (des de llavors, aquell dia el celebrem com el Dia Internacional per la Preservació de la Capa d’Ozó). Aquest protocol, revisat periòdicament, va establir un calendari obligatori per a la reducció i l’eliminació de substàncies destructores de la capa d’ozó, una llista de gairebé un centenar de productes químics de síntesi emprats en molts sectors industrials, entre els quals destaquen els compostos amb contingut de brom i clor.

Tant el Conveni de Viena com el Protocol de Montreal són exemples clars que el compromís amb el medi ambient i l’esforç col·lectiu local i global serveixen per alguna cosa. No en va, el Protocol de Montreal ha estat considerat l’acord mediambiental internacional que ha tingut més èxit del món, ja que d’ençà de la seva entrada en vigor, les concentracions atmosfèriques dels clorofluorocarbonis (CFC) més importants i els hidrocarburs clorats s’han estabilitzat o s’han reduït, alhora que s’espera que la concentració a l’atmosfera d’altres substàncies nocives comenci a davallar cap al 2020. Els científics han pogut evidenciar una certa recuperació de l’ozó estratosfèric, que es va fer pública en un informe del Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA) del 2014, una dada també positiva si parlem de lluita contra el canvi climàtic i l’escalfament global. Finalment, la comunitat mèdica internacional també ha aportat una altra dada positiva; i és que s’estima que, gràcies a la recuperació de la protecció natural del planeta davant la radiació solar ultraviolada, s’ha aconseguit reduir l’aparició d’uns dos milions de nous càncers de pell a l’any a tot el món durant la dècada vinent.

Per tots aquests motius, potser sí que el 22 de març és un bon dia per celebrar.


Dia Internacional de la Sensibilització vers el Soroll (30 d’abril de 2014)

Per segon any consecutiu, el Centre Andorra Sostenible se suma a la celebració del Dia internacional de la sensibilització vers el soroll, una cita que aquest dimecres 30 d’abril arriba a la seva 18a edició amb el lema “Menys soroll, més acústica”. L’objectiu d’aquesta jornada és conscienciar sobre la problemàtica del soroll com a factor de contaminació mediambiental i fomentar comportaments saludables que afavoreixin el civisme acústic.

En aquesta línia educativa, el CAS ha posat a disposició dels centres educatius una sèrie de recursos pedagògics per treballar aspectes relacionats amb la conscienciació dels escolars sobre la problemàtica del soroll com a factor de contaminació i els seus impactes en la salut i el medi. D’aquesta manera, s’han tornat a celebrar sessions dels dos tallers sobre soroll que van incloure’s com a novetat educativa el curs anterior: “El Sr. Soroll i el Sr. So” i “El soroll que ens envolta”. El primer és una activitat dedicada a diferenciar els conceptes de so i soroll i reflexionar sobre què podem fer per prevenir la contaminació acústica i tenir bons hàbits de salut. Està destinat a alumnes de 3 a 8 anys. El segon, en canvi, és una activitat per a alumnes de 8 a 16 anys i tracta temàtiques més complexes com la unitat de mesura del so (el sonòmetre) i entendre i reflexionar sobre la prevenció de la contaminació acústica i els bons hàbits de salut.

L’acollida d’aquests tallers ha tornat a ser excel·lent, ja que si bé durant el curs escolar 2012-2013 van ser un total de 288 infants que van participar en les dues propostes, enguany aquest nombre s’ha vist incrementat fins als 351 escolars.

Tanmateix, a més d’aquesta oferta de tallers, el Centre ha elaborat i distribuït entre les escoles i els centres d’educació no formal un petit dossier pedagògic en format electrònic on es poden trobar recursos per a reforçar la sensibilització vers el soroll, com ara experiments per fer a l’aula i recomanacions de la xarxa per saber-ne més.

Alhora, a més de les activitats educatives del CAS, el Departament de Medi Ambient ha posat en marxa una nova campanya de comunicació ciutadana dedicada a la millora de la qualitat atmosfèrica i que, entre els seus objectius, inclou la sensibilització envers el soroll i el foment del civisme acústic. Per aquest motiu, s’ha elaborat la següent postal virtual:

 


Calendari Pol·línic 2012 – Una eina d’utilitat per fer front a les al·lèrgies

El director de Medi Ambient, Marc Rossell, la cap d’àrea de Prevenció, Promoció i Vigilància de la Salut del ministeri de Salut i Benestar, Rosa Vidal, i el cap d’àrea del Laboratori Central de Salut Pública, Pere Postius, han presentat aquest dijous el Calendari Pol·línic 2012. Aquesta informació queda recollida a l’espai del web ‘Aire.ad’ referent al pol·len: http://www.aire.ad/pollen.php.

La xarxa de vigilància de qualitat de l’aire del departament de Medi Ambient i el Laboratori Central de Salut Pública mesuren els nivells de pol·len i espores de fongs per mitjà d’un captador situat a la vall central. Aquesta informació queda recollida al calendari, que és d’utilitat per a totes aquelles persones amb al·lèrgies o amb interès per conèixer els diferents nivells.

Rossell, Vidal i Postius han destacat la importància d’aquesta informació a l’hora d’ajudar a aquelles persones afectades per al·lèrgies a prevenir els dies de més afectació, així com a proporcionar dades fiables corresponents als diferents tipus de components sistematitzats al calendari pol·línic.

Segons la OMS, el nombre de persones al·lèrgiques en els països industrialitzats és d’entre un 10% i un 25%. La hipersensibilitat als pol·lens apareix en nens entre 5 i 6 anys. Les al·lèrgies estan directament relacionades amb la contaminació ambiental.

Es defineix com a pol·len el polsim produït per les plantes amb flor (espermatòfites) constituït per cèl·lules esporals de formes esferoïdals. Els nivells de pol·len presents en el medi ambient determinen la qualitat de l’aire que respirem atès que hi ha un percentatge significatiu de la població que és sensible o al·lèrgica a aquestes partícules d’origen natural. Perquè un pol·len provoqui al·lèrgia, ha de contenir substàncies (proteïnes o glicoproteïnes) que, quan són reconegudes pel sistema immune, poden fer que desenvolupi una resposta immunològica.

Per tal de poder disposar d’un sistema de prediccions i alertes pol·líniques a partir dels mesuraments fets a Andorra, el Govern va signar l’any 2011 un acord sobre la vigilància aerobiològica amb la Xarxa Nacional de Vigilància Aerobiològica de França (RNSA) i el Laboratori d’Anàlisis Palinològiques de la Universitat Autonòma de Barcelona responsable del projecte Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC).


Lectura animada “Ozzy al rescat”

 

Amb motiu del Dia Internacional de la Preservació de la Capa d’Ozó, que es va celebrar el passat 16 de setembre, el Centre Andorra Sostenible va portar a terme la lectura animada del còmic Ozzy al rescat! a les biblioteques d’Escaldes-Engordany i de Canillo.

Aquesta activitat, adreçada a nens i nenes de 3 a 11 anys, va tenir com a objectiu donar a conèixer les causes de la disminució de la capa d’ozó, els efectes dels raigs UV sobre la salut de les persones i les accions que es poden dur a terme per protegir la nostra salut i preservar la capa d’ozó.
Tots els participants en la lectura van rebre un exemplar del còmic editat pel Departament de Medi Ambient del Govern.

Si us vau divertir i voleu continuar informats de les aventures de l’Ozzy, sapigueu que ha sortit una nova entrega del còmic anomenada Ozzy se’n va a les illes.

Per més informació:  http://www.ozzyozone.org


5 Consells per veure la pluja d’estels

Cada any pels volts de la festivitat de Sant Llorenç (10 d’agost) es produeix un fenomen astronòmic que apropa moltes persones a mirar el cel de nit: són les Perseides o Llagrimes de Sant Llorenç. Aquesta pluja d’estels es deguda a la pols d’un cometa anomenat concretament com 109P/Swift-Tuttle. Encara què aquest cos celest té una òrbita al voltant del Sol de 135, cada any la Terra hi circula per la seva cua, de tal manera que en contacte amb l’atmosfera es produeix aquest fenomen visible a l’hemisferi Nord.

Realment, les Perseides són visibles des de mitjans de juliol fins a finals d’agost, però és cap als dies entre el 11 i el 13 d’agost més intensa és la pluja de meteors, amb desenes d’estels fugaços cada hora. Per gaudir millor d’aquest espectacle de la natura us recomanem algunes idees bàsiques:

  • Allunyeu-vos de les zones urbanes, on la il·luminació artificial i la contaminació atmosfèrica us interferirà la visió del cel de nit. De fet, quanta menys llum millor, de igual forma que si teniu la sort que coincideixi la data amb fase de lluna nova.
  •  Recordeu que acostumar la vista a mirar el cel de nit necessita d’uns 10 o 15 minuts d’adaptació.
  • El millor horari sol ser entre la 1 i les 2 de la matinada, així que abrigueu-vos bé.
  • Fes servir un planisferi per orientar-te. Tot i que es veuen per tot el cel, la zona on més estels fugaços hi haurà és en direcció a la constel·lació de Perseu (d’aqui el nom de Perseides) i Casiopea.
  • Encara que es pot observar a simple vista, uns prismàtics o un telescopi et permetran apropar-te més al fenomen. Pensa que els meteors es produeixen a 100 km d’alçada.